¿Per què hi ha gent que em mira malament sense conèixerme?! veureu fa ja temps que la meva font d'ingressos es anar al carrer amb la meva guitarra pot ser a vegades amb un violoncel i freqüentment amb la inestimable i dolcíssima veu de la meva companya la veritat que la noia ... i aixo es bo perque si estigués al carrer i la veiés, li donaria 3 o 4 i despres li llençaria una bona propina al noi de la guitarra (aixo ha sigut una mica tort però crec que se m'ha entès) la veritat que si ho feu mig bé la gent et llença. Pero m'he adonat que quan estas tirat al carrer ,l'actitud de molta gent cap a tu cambia, quan caminen desvien el seu cami per ser lluny de tu, es canvien d'acera o giren el cap per no mirarte o millor encara la dona que quan li demanes l'hora accelera el pas com si no fos digne de la seva presensia ¿que pasa? ¡¿que ja no soc persona!? se m'ha degradat a un nivel massa baix per a vosaltres? las mares diuen a els seus fills que no s'acostin.. . Tot i que quan cambiem els papers ,jo abans quan caminava pels carrers aquesta gent tampoc em donaba massa confiança ,pero no se no tinc pinta d'estar sota els efectes de cap substancia o sencillament boig. clar que tambe hi ha gent que es para, que ens miran ,que es queden i el mes important em omplen la funda de la guitarra de monedes donarles una altra vegada les gràcies em esteu financiant un nou teclat aixi com uns crampons per pujar el montblanc i al mateix que donar les gracies, disculpes perque segurament haure destrossat el càtala en alguns llocs del text